Custòdia compartida d'una vegada per sempre

Hi ha una associació que des de Catalunya promou la custòdia compartida que mereix una atenció especial, aquesta associació és ADICC. Són molts els col·lectius que enarboren aquesta bandera que pretén la igualtat davant la llei d'homes i dones a l'hora d'abordar els complexos detalls dels processos de separació i divorci. Havent de garantir el millor futur per als fills la legislació actual produeix un repartiment desigual dels béns i la custòdia dels fills és lliurada gairebé sempre a la mare.

En el marc de l'elaboració del nou Codi Civil Català i de les recents resolucions judicials a favor de la custòdia compartida, Ciutadans-Partit de la Ciutadania defensa l'equiparació de drets i deures entre cònjuges a l'hora de regular la custòdia dels fills en els casos de separació matrimonial. Aquest posicionament ha obert moltes vegades la veda a acusacions demagògiques sobre el si el que en realitat s'ataca són les polítiques que tracten d'afavorir la igualtat efectiva de la dona en la societat. Aquesta classe de demagògia amaga la incapacitat per tractar els problemes dels ciutadans des de posicions ideològiques perdent de vista quina és la realitat de les persones i quins són les solucions possibles en un plànol d'igualtat entre ciutadans, siguin aquests homes o dones.

Per què ens hem referit a ADICC llavors?, doncs perquè és una associació de dones, i aquest fet dóna molta més força a l'argument cabdal d'aquesta reivindicació, són les pròpies dones les que demanden solucions per a un problema de discriminació que ha sofert tradicionalment l'home. Des de Ciutadans no desaprofitarem l'oportunitat per a recordar que és aquesta mateixa circumstància la qual va obrir la possibilitat d'un nou partit no nacionalista a Catalunya, el fastig dels propis catalans per una classe política entotsolada en qüestions identitarias.

Bé per ADICC, bé per aquestes dones directament afectades per casos de separació, és a dir, ties i àvies de menors que es veuen privades de veure als seus nebots i néts, ja que tota una branca familiar queda amputada quan es priva de la custòdia a un dels cònjuges. I bé per totes aquelles entitats que treballen pel ciutadà sense tenir en compte el seu origen, la seva condició, el seu sexe o el seu color, aquesta és la senda que cal compartir d'una vegada per sempre si volem construir una societat desacomplexada.

Javier González